El disc

Col·laboradors

Gràcies a tots els que heu fet possible aquest disc!!!

Xavier Batllés

El Xavier Batllés és un músic, arranjador i productor musical amb una dilatada trajectòria. És responsable de la sonoritat d’alguns discs que ens agraden molt. A més va participar en arranjaments d’alguns discos d’Ara Va de Bo, com la producció del disc d’El Tabalet, el conte que ens van oferir aquest grup pioner de la música infantil, i que ara som nosaltres qui l’expliquem arreu. El Xavier ens ha obert les portes del seu estudi al barri de Gràcia. Plegats hi hem enregistrat les cançons d’aquest disc. Ha sabut acollir-les respectant la seva essència i la sonoritat que tenien, les ha enriquit amb nous arranjaments i ha donat al disc la unitat que no volíem que perdés.

Clara Ayats

A la Clara la coneixem des que era petita. La vam conèixer un estiu de fa una pila d’anys a la FestCat, un Campus de Cultura Popular a Llívia. És veïna del Xavier Batllés, i es van conxorxar per fer-nos una sorpresa, gravant violins i fent coros al disc. Ens va encantar aquest regal!

Xavi Lozano

El Xavi és amic de fa temps. Ja va participar gravant els vents al nostre primer disc (d’això ja en fa vint anys!) i també al disc 4. És el nostre bufador de capçalera! Quan agafa qualsevol dels milers de buflautes que és capaç de tocar i es posa a fer-les sonar, s’obre l’aixeta, es fa la màgia i més que una aixeta és un riu, un riu de cabal generós, carregat de melodies precioses.

Guillem Aguilar

El Guillem també és amic de fa temps. Amb el Xavi Lozano toquen junts a Bufa’n’sons, un grup que ens encanta! El Guillem fins ara no havia participat a cap dels discos anteriors, però sí que vam gravar junts la cançó Biblioferit i és el músic que ha fet més de trescu en varis directes. Ell i el seu baix abracen les cançons com ningú. Amb el Xavier Batllés ja es coneixien (els dos són grans baixistes!) i per això va ser una tombarella bonica que en una cançó del disc, el Guillem gravés amb el mític Jazz Bass del Xavier.

Maria Porcar

La Maria és de la família. Va venir a fer uns coros a la cançó Aqüífer. La Maria ja va formar part del cor de dones d’aigua que van fer coros a la cançó Donadaigua en el nostre disc 4 . Amb ella i simbòlicament, aquelles mateixes dones d’aigua tornen a aparèixer ara dins l’aqüífer i segueixen acompanyant-nos dolça i misteriosament.

Josep i Núria Roig
(Temps Record)

El Pep i la Núria són els amics de la discogràfica terrassenca Temps Record. Al Pep el vam conèixer l’any 2003 mentre gravàvem un parell de cançons, la participació de la tresca al disc Fora son. Vam sintonitzar ràpidament amb la seva freqüència humana i des d’aleshores només volem que tots dos gestionin la nostra música. Ens declarem incondicionals de la Núria i el Pep.

Noemí Villamuza

Amb la Noe feia temps que ens agradàvem però sense coneixe’ns . Fa uns quants anys una amiga comuna, la Carme Fenoll, ens va presentar. Darrerament hem compartit amb ella l’espectacle de Teatre al Detall, La nena dels pardals, perquè la Noemí és l’autora de les il.lustracions que surten en aquesta obra de teatre. Feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa plegats així que li vam proposar que il·lustrés el disc, deixant-se portar per cadascuna de les cançons i posant imatges a la nostra música. La Noemí fa màgia amb els seus llapis i crea dibuixos d’una gran bellesa.

Lina Vila

Aquesta dissenyadora valenciana tot just l’acabem de conficonèixer. La Noemí Villamuza ens l’ha creuat en el nostre vol sabent que ens entendríem. La Lina ens ha proporcionat eficàcia i bon gust. Ara tan sols ens cal que passi aquesta pandèmia per aprofitar el primer bolo per terres valencianes i coneixen’s com cal.

Coloma Moreno

La nostra amiga Trulli ja ens havia corregit alguns textos, però ara anava molt enfeinada i ens va proposar que li passaria la feina a una col·lega seva, ens va semblar perfecte. Doncs, patapam! Apareix la Coloma, que resulta ser la mare d’una nena que va a escola amb el fill d’un de nosaltres i comparteixen estones de berenar i joc en sortir de l’escola. Amb la Coloma hem connectat. És filòloga i treballa sobretot en l’àmbit de cultura. Alguna vegada ha corregit articles que ens ha dedicat la revista Enderrock. Ha corregit els textos de Maquinaigües

Ha entès el que fem i ha fet una feina acurada, rigorosa, amb respecte i flexibilitat. 
Ja forma part del nostre univers.

Maria Barberà

No fa pas massa temps, la mare d’una família seguidora de la Tresca se’ns va anar apropant de manera reconfortant. Un bon dia, amb gran convenciment i intensitat ens va oferir la seva ajuda per tal de donar a conèixer millor el nostre projecte. Érem en un moment en què ens plantejàvem noves maneres de funcionar i el feeling i una veueta que ens venia de no sabem on van fer la resta. En pocs mesos la Maria ja formava part del nostre equip i tenia tota la nostra confiança. Com si la coneguéssim de sempre! Amb l’arrencada del projecte Maquinaigües la Maria ja forma part del nostre engranatge. És una més entre nosaltres desenvolupant tasques de comunicació, producció i gestió. S’ha convertit en una peça imprescindible en aquesta nova Tresca que us anem explicant dia a dia.

Carles Rodríguez

En Carles el coneixem des de fa gairebé 40 anys. Vam créixer junts en la maquinària Escolta, va ser cap d’un de nosaltres. Ja de jovenet duia sempre entre les mans uns bongos i una càmera de fotos. Música i imatge s’han transformat en la seva professió. En Carles és el fotògraf del Maquinaigües.

Iolanda Llansó

L’amistat de La Tresca amb Xirriquiteula ara ja ve de lluny. La  proximitat de ser de Badalona ens va fer coincidir. Hi havia química. Ells eren un gran referent de com fer les coses. Molt abans de crear plegats un espectacle tan nostre com el concert Per un instant, ja vam
encarregar al Talleret de l’espectacle, amb la Iolanda Llansó al capdavant, el disseny i confecció dels nostres vestits d’abella per l’espectacle ZUM.
El 2008, quan el Museu de les Aigües ens va encarregar el Maquinaigües 1909, vam demanar a la Iolanda que ens acompanyés en el procés de creació, la direcció i el vestuari..
Ens va cuidar i ens va ajudar a entrar en una vessant de l’espectacle més teatralitzada que desconeixíem.
Ara vam voler tancar el cercle. Volíem que d’alguna manera estigués present en aquest moment de fer reviure de nou les cançons del Maquinaigües, per això ens ha donat la seva mirada artística en el moment de fer-nos les fotos que acompanyen el naixement d’aquest disc.

Oriol Martí

Vam pensar que tenir una web pròpia pel projecte Maquinaiqües era una bona idea, però necessitàvem algú que en fes el disseny, tot acollint la imatge que ja havien generat els dibuixos de la Noemí. La Maria Barberà ens va proposar un amic seu. Coneixia com treballava i li agradaven molt les seves propostes de dissenys web. I va arribar l’Oriol, que quan va sentir la nostra música es va adonar que, quan el seu fill era petit, es van fer un fart de sentir-nos en un CD sense nom que algú li havia gravat! L‘Oriol ens ha «calat» de prop, ha vist què necessitàvem, ens ha endreçat les idees i ha bastit amb professionalitat i molt gust una preciosa plataforma que defineix l’univers Maquinaigües.
Compartir dona gustet... Fes-ho arribar a les teves xarxes!
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on whatsapp